FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apuntar (un fusell o una escopeta) recolzant-la a l'espatlla i acostant-hi la galta. Engaltà l'arma, disparà i l'ocell caigué mort. Ha tirat sense engaltar. Les diu sense engaltar i després sempre té problemes. Afegir obra (al parament d'un mur o envà) per augmentar-ne [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arma de foc curta, lleugera, que permet d'apuntar i disparar amb una sola mà i va proveïda d'un carregador de petaca, allotjat a la culata. Aerògraf per a pintar, envernissar, etc., proveït d'un dipòsit per a la pintura o el vernís i un cilindre d'aire comprimit o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gravar sobre pedra, bronze, etc., (paraules, caràcters), especialment per conservar el record d'algú o d'alguna cosa. Inscriure un nom en el marbre d'una tomba. Apuntar el nom (d'algú) en una llista, en un registre. Fer-se inscriure en les llistes electorals. Fer apuntar com a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Direcció que es dona a una arma de foc o de tret apuntant el punt que es vol tocar amb el projectil. Rectificar la punteria. Destresa a dirigir l'arma de foc de manera que el projectil toqui el punt que volem tocar. Tenir punteria. Tenir bona punteria. Acció d'apuntar una arma [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Buit en el tall d'un instrument. Un ganivet ple d'osques. Incisió feta a l'alça d'una arma de foc, en funció de la distància, per la qual ha de passar la visual en apuntar. Regata en la punta del fus per a enganxar-hi el fil. Tall que es fa en un bastó, en una barra de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
assenta malament. Establir-se en un territori. Els colons van assentar-se a l'Oest Llunyà. El nou diari ja s'ha assentat completament entre els ciutadans. Apuntar, anotar, inscriure, registrar. Ja l'han assentat per soldat. Assentar una partida en el llibre major. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, no encertar, errar, (allò que vol tocar, atènyer). Vaig apuntar amb tota cura al colom, però el vaig fallar. Fallar un tret. Una facultat humana, una persona, un mecanisme, etc., no respondre quan hom ho necessita, no obrar en un moment donat com s'esperava. Li falla la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Suport en forma d'escala de tisora amb un travesser horitzontal a mitja alçària destinat a col·locar-hi una pissarra o la tela que hom pinta. Suport en forma de forqueta per a sostenir els arcabussos i altres armes de foc per a apuntar i disparar. Suport que divideix en diversos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Fer una cosa a fi de bé. El fi justifica els mitjans. Tenir un segon fi. a fi de [o a fi i efecte de] Amb la finalitat de. Es va apuntar a la llista a fi de tenir plaça a l'autocar. a fi que Perquè2 2. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
claror de dia. A les vuit encara hi ha claror de dia. A punta de dia. Apuntar el dia. Rompre el dia. A la caiguda del dia. Quan ens llevàrem era ja dia clar, era gran dia. Si hagués estat de dia, els hauríem vistos. De nits i de dies. bon dia! [o bon dia i bona hora!] Fórmula de [...]
